dissabte, 12 de gener de 2008

SE AKABO LO QUE SE DABA

BONES GENT!!!!
Ja tornem a ser per aquí! Al final no a pogut ser ben be com voliem.
El dia 27 varem anar cap a Laguna Sta. Rosa, (3700m) amb un carro que varem llogar (4x4) a Copiapó, aqui varem estar uns 5 dies dels quals un varem donar la volta a la Laguna, un altre varem descansar, el tercer es va pujar al Cerro Siete hermanos, (4850m) en aquesta ascenció en Pepeillo es va apunar (mal d'alçada) i va haver de baixar cap a Copiapó una nit a recuperar-se i va aprofitar per comprar mes aliments (birres) per cap d'any!! jeje i algu de teca i raim també.
Un cop el dia 31/12 varem celebrar com es degut el cap d'any en el refu de la Laguna Sta. Rosa, el dia 1, ens varem dirigir cap a la Laguna Negro Francisco (4100m) i vam passar la nit en el terra d'un tetric refugi ple de guineus i fantasmes, be devien ser com diuen per aqui el "Xupa-cabras".
El dia 02/01/2008 va esser un meravellos i magnific dia de desastres. Varem partir del refu havent apedregat a un Zorrillo que s'estava fotent el menjar del carro, i d'aqui en direcció a Laguna Verde, pero per el camí, la gran putada. Al costat de la mina Marte, abandonada fa unes miques d'anys, i que fa justicia al seu nom, el cotxe no va fer ni puf pero es va parar... I el pepe va dir "me cago en su puta madre!!!!!!" i despres de que varem comprovar que cap dels tres erem gaire bons mecanics, el cagador s'en va anar tot passejant, amb el epis ( equip personal individual de seguretat) jejejeje Tica, aigua, i poquet mes, i fins que unes quantes hores despres, va apareixer a tota llet amb uns curtits miners que es va trovar pululant per el desert. (gracies Jose i Roberto de La Serena). Aquests miners ens van arreglar el carro amb pocs minuts (ja coneixien el cotxe per la matricula....). Al final cap a la tarda, vam arribar a La Laguna Verde (4.350m, 1r camp de l'Ojos del Salado). Alla vam estar 3 dies, on es va donar part de la volta a la Laguna, es va pujar fins 5.000 m del Mulas Muertas i es va descansar i menjar (en Wildo (guardaparcs de la Laguna) ens va fer sopa de marisc a canvi de companyia i una birra).
Despres el dia 05/01/2008 vam tirar cap al camp base de l'Ojos, el d'Atacama (5.260m), i vam descansar lo que quedava de dia, mentre queia una abundant nevada. Al dia següent vam anar cap a Tejos (5.800m) a fer un porteig d'aigua i menjar, cosa que no vam poder finalitzar a causa de la neu (vam deixar-ho tot abandonat per alla sota les pedres). L'endemà, en Pepe, molt motivat (massa), va tornar cap a Tejos, pujant part de l'aigua i menjar, mentre en Pep i la Queralt descansavem del dia anterior. Al següent tots 3 vam tirar altre cop cap a Tejos, recollint tot lo que quedava pel camí. La nostra desgràcia va ser que aquest dia, que ja voliem dormir a Tejos, el refu es va col·lapsar (té 7 plaçes, i erem 15). Després de nosaltres van arribar uns abuelitos molt llestos que ens van robar els llits amb la cara de pena, uns chilens que venien de dalt i estaven massa cansats per arribar a baix, i un italià pirat per l'espeleologia (ja està tot dit...). La nit va ser bastant dolenta, per l'alçada i perque dormiem en el terra d'una cuina. En Josep va arribar amb mal a la cama, el que li va suposar no poder-se aixecar a les 2h per començar l'ultima pujada de 1.100m de desnivell. El dia abans va fer bastant vent i va tornar a nevar una miqueta i es va esborrar la traça dels que hi havien pujat. Tot i que vam sortir molt motivats amb ganes d'arribar a dalt, la nit era moolt freda (-18 ºC aprox.), i el camí més difícil del que semblava desde abaix. La Queralt es va quedar prop dels 6.000m bastant congelada on el camí es començava a fer molt dret i va tornar avall (eren quasi les 5h), i en Pepe va seguir tot sol cap amunt, a la pitjor hora (a partir de 6.000m i a les 5h del matí la tº baixa fins quasi els 30ºC sota zero) i obrint traça, fins els 6.560m.
Allà al refu, després d'estar plantejant-nos un altre intent, sabent que les condicions no millorarien (i seguiria havent molta neu i estavem molt cansats), es va decidir d'anar avall (desitjant de dutxar-nos després de 15 dies per allà, i menjar en condicions).
I ara som a Caldera, després d'haver passat per Copiapó, una mica agobiats per l'ambient de platja, esperant per anar cap a San Pedro d'Atacama.

2 comentaris:

dope ha dit...

Hola peña!!!
Muy bien a los tres por esa meta mas y ya sabeis aprobexar el tiem`po k os keda porke aki ya sebeis lo k hay,ijijijij.
besos!!

Marc ha dit...

Hola macus! quina enveja q m'esteu fent... vosaltres passant mil aventuretes i jo aqui treballant. Felicitats per l'expe. penseu q el cim es el de menys, el q compte son tots akts petits moments q fan q el viatge sigui un exit, el cim son nomes 5' del viatge. Anims i fins aviat.
Salut i munytanya!!!

Marc